LA FRIKIBOQUERIA

Nanos, en Pitu ja em va avisar i em va dir "En Monzó m'ofenia hasta a mi només de sentir-lo". Però es que no n'hi ha per menys. Estareu d'acord amb mi a declarar aquest cony de programa com lo més friki que s'ha inventat la tele-tres (i mira que La Masia feia gitar!). I en Millan es millor que es fiqui al blog d'en Bin Laden per veure si es pot amagar durant una temporada llarga!
Perquè després de la destrossa (necessària) d'en Monzó, ahir va rematar la Milà. Però com que de dalt ja li han dit prou i ahir era l'ultim capítol, encara semblava que s'ho agafaven tot a tall de cul-i-pixo i va quedar un pel dissimulat.
En Monzó va fer us dels seus recursos sardònics, ben amagats dins un lèxic exquisit. Es fi, el Puta (te collons que ahir en Santi encara deia que no havia entès res, que ell preguntava una cosa i en Quim en contestava una altra).
Però la Merchi..., ella no està d'hòsties! Li agrada rebolcar al contrincant (i potser rebolcar-s'hi...), tant si es entrevistat com entrevistador. I va direcció Jafre per la font de les Goges. No es que m'agradi especialment, però mai et quedes indiferent quan hi pares atenció.
Dialegs com aquests han de passar a la història:

Santi: -Quina es la pitjor entrevista que has fet?
Milà: -I tu?
Santi: -Jo la d'en Monzó. Semblava que érem a dos mons diferents.
Milà: -Em refereixo a una entrevista, no aquesta merda que fas, que només llegeixes runa sense sentit.