A LA PRIMERA DE CANVI

I aquest es el nom del primer crossword made in Goris. He creat un widget per a tots vosaltres que trobareu al peu del blog (he substituït el ping-pong. Ho sento per en Prim, que n'era un gran addicte!!). Si la cosa va bé, en farem alguna versió impresa.
Un parell de coses a tenir en compte:
1. Els mots amb expressions o paraules compostes no tenen espais (per exemple: cagum l'ou estaria com cagumlou). Fiqueu accents allà on han d'anar, perquè si no us marcarà error (a partir d'ara, ja els faré sense accents...).
2. S'ha de clicar a sobre una paraula i així surt la definició/pista. NO APRETEU "SOLVE", QUE US DONARÀ LA RESPOSTA I NO US HO PASSAREU BE!! En aquest primer hi he deixat aquesta opció, però en els propers no hi haurà la possibilitat de veure el mot que no sapiguem desxifrar.

JA TORNO A SER AQUÍ

Ja he tornat dels USA. De fet, porto un jetlakassu que no m'aguanto, i miro d'entretenir-me amb el blog per no clapar-me. Només us haig de dir que NO TINDREU PIRULETES JUANITU!!, perquè ami no em va la dolçor i prefereixo la runa mes potent. Tastareu.
Un apunt ràpid per l'amic i lector Llapís: ja tinc mig matxambrat el crossword. Aviat en tindreu noticies de la primera entrega...
I un altre tema per en Pitu, tabé gran seguidor del meu blog: Si mires l'última incorporació a l'apartat de Sonic-dites, hi trobaràs una paraula força curiosa que va deixar anar en Jessi ara fa 15 dies i que pot obrir debat de com s'ha de dir (jo, per exemple, la diria diferent...)

"ON ES EN GORI?"

Premit per qui em trobi. Pista: no porto jersei a ratlles ni gorro de llana!!
Es prou fàcil, perquè cum m'agrada molt xupar càmera, m'hi passejo per davant un rato.
Per cert, algú vol venir a ventar quatre retratos aquest diumenge a Girona? El Mossen, en Iossuf i jo correm en una cursa no tant multitudinària.

CAMPELONES, CAMPELONES, OE, OE, OEEEE

Aquest diumenge hem triomfat. Com va dir la Cèlia: Hem guanyaaaat! Uns mes aviat, i d'altres mes tard, tots vam travessar la línia de meta amb el cor bategant a tot gas. I es que la Cursa dels Bombers no està feta per professionals que vulguin fer un bon temps. Mes aviat es un espectacle de culurido, suor, gentada i emocions que pots gaudir des de fora i des de dintre.
Aquest any érem una colla de novells. Dels 12 que corríem, 8 ho feien per primera vegada. I tots van triomfar. Imprevisiblement el Capellà no va quedar primer de la colla. Previsiblement va quedar per davant d'en Iosuff (porta el retrovisor ficat i s'hi s'acosta, apreta encara que li surti la budellada). Per un ordre quasi previsible va encetar la meta en Joan Garcia, seguit del Carnisser Tonyi, que van baixar de 50'. Els trepitjava els talons el Capellà i tot darrera en Iosuff. Després el Lampista Jordi, el germà del Carnisser i jo. La primera nena va ser la Nuria Julià i la segona la Cèlia (increïble, era literalment el primer cop que corria; diumenge passat no en sabia) i al final l'Anna Boix, la Berta i la Mari. Totes dins del temps màxim establert. Podeu veure l'evolució de cadascun de nosaltres ficant el nom, o be consultar els temps.
Ara ja estan tots esverats per tornar-hi.

EL NOU PLANTER

Moltes gràcies a tots per fer realitat la tercera i última de les coses que s'han de fer a la vida. El meu llibre es el DICCIO, que algun dia inclouré al blog com a secció habitual i el fill encara no ha sortit, pero si tot va bé, ja l'hem encarregat. Però l'arbre, amb el jardí de plàstic que tenim, se'ns feia un pèl dificil...
Aquí podreu veure el reportatge fotogràfic amb comentaris inclosos.